PIZZETA D'ALBERGÍNIA

pizzetes vegetals amb formatge fresc

ingredients:

          per la base:

• albergínia, una mica ampleta ( groc)
• tomaca natural triturat (verd)
• orenga
  
  opció mixta:
• tonyina (vermell)
• ceba (verd)
• xampinyons (verd)
• pernil dolç o de gall d'indi (vermell)
• mozzarella fresca o formatge fresc de cabra (vermell)

        opció vegerariana:

• tofu ( vermell)
• verdures: carabassó, bròculi, carabassó (verd)

pizzetes mixtes de tonyina i pernil dolç

Elaboració:

Es talla l'albergínia ( amb la mandolina a 4 mm) i es posa a la safata del forn a gratinar. Quan es torra una mica es gira i es fa per l'altra banda. Amb això tenim la BASE de la pizza ( no utilitzem massa, ni farina).

Posem una cullerada del tomaca i posem un polsim d'orenga. Ara ja tenim la base preparada per aposar-hi els ingredients que vulguem. Finalment a sobre hi posem el formatge ( fresc, si es vol fer una opció més lleugera o més gras si no es vol tenir això en compte).

pels seguidors de la dieta dels colors és important triar el colors que més convinguin, però també hem de saber que molt difícilment esgotarem tot un color, ja que el pes del que hi posem serà segurament inferior a una ració.

CREMA DE CARABASSA AMB BORREGUETS VEGETALS

Amb aquesta preparació surten més de quatre racions, per tant pot ser un primer plat per a tota la família i si algú segueix la dieta dels colors el total consumit serà una ració de groc, una de marró i el verd lliure.

Ingredients:

• mitja carabassa mitjaneta (groc)
• una ceba (verd)
• 2 pastanagues no gaire grans (groc)
• sal, pebre, julivert
• oli (marró)
• aigua
• un paquet puntes d'espàrrecs verds congelats (verd)
• una safata xampinyons frescos (verd)

elaboració:

La crema es fa passant per la cassola la carabassa, la ceba, i les pastanagues, tots salpebrat i tallat a daus. Després s’hi afegeix aigua fins a cobrir-ho i quan està cuit es passa pel minipimer. ( normalment s’hi ha d’afegir aigua després perquè la carabassa espesseix bastant, i es cou un parell de minuts més per aconseguir la cremositat desitjada)

Es passen per la paella uns xampinyons frescos talladets amb sal, all i julivert, quan ja s’han begut l’aigua s’hi afegeix un paquet de puntes d’espàrrecs verds congelats (o be frescos si és temporada), i es salteja tot junt.

Es serveix en el plat el puré i a sobre un parell de cullerades del saltejat, una mica de sal Maldon i un rajolí d’oli d’oliva. Quan es menja s’agafa una part del saltejat en cada cullerada de crema.

CARABASSA A LA PLANXA AMB TOFU

Ingredients:

• carabassa (groc)
• tofu (vermell)
• sal
• herbes provençals
• oli (marró)

elaboració:

A la planxa ben calenta hi posem sal i hi disposem la carabassa pelada ( es fa molt be amb un pelador de patates) i tallada a uns 4 o 5 mm. La tombem banda i banda i quan està cuita la posem al plat vaporitzada amb oli.

Per altra banda ratllem el tofu, i el passem per una paella antiadherent amb un polsim de sal i herbes provençals. Disposem el tofu i per damunt la carabassa i ho servim. Ho menjarem tot fent un petit rotlle per tal que no ens caigui de la forquilla al menjar-ho.

NOTA: també queda molt bo si en lloc de tofu utilitzem formatge fresc batut 0%mg o un formatge fresc tipus Burgos ( tot pertany al grup vermell en la dieta dels colors)

i encara queda molt més gustós amb formatge de cabra, però en aquest cas hem de tenir en compte les racions, ja que és més calòric. No obsatnt, com que té molt de sabor, sempre podem barrejar el tofu amb una petita porció de formatge i així aconseguim gran quantitat de farciment, amb poques calories i  plé de gust.

PEBROTS FARCITS D'ARRÒS

ja us he parlat del forn de vapor, amb el que jo elaboro molts i diversos plats. La recepta d'avui està feta en aquest forn, però pels que tingueu la termomix, que també inclou l'accessori per a fer la vapor, també ho podeu provar.

Si no disposeu de cap dels dos aparells, sempre ho podeu provar fent aquesta tècnica del vapor en una olla convencional amb el cistellet adequat.

Ingredients:

• pebrot vermell (verd)
• arròs (groc, però com que només s'utilitzen 2 cullerades soperes= gr, correspon a 1/2 ració)
• gambeta congelada ( vermell, passa el mateix, només ¼ de ració)
• sal
• pebre negre
• pebre roig ( dolç o picant, segons gusts)
• julivert (verd)
• all ( verd)
• ceba (verd)
• oli oliva ( marró)
• aigua

elaboració:

es netegen i tallen el pebrots per la meitat, tenint en compte de no fer cap tall a la base ( ja que s'escaparia l'aigua que hi posarem).

En una paella antiadherent passem la ceba i l'all amb unes gotes d'oli i quan està una mica cuit i posem les gambetes.

Les gambetes soltaran aigua. només les passem una mica ja que després ja es couran amb l'arròs. Aquesta aigua que solten donarà sabor al plat.

Retirem del foc i hi afegim sal, pebre negre i vermell i julivert ( si no s'en te de fresc es pot posar de sec).

Ara simplement posem dins de cada meitat de pebrot dues cullerades d'arròs cru i la barreja de gambes que hem preparat. ( també unes cullerades del caldet que ens han fet). Llavors ho acabem d'omplir amb una mica més d'aigua.(si teniu una mica de caldo de peix, el podeu aprofitar en aquest plat)

Jo ho poso al forn de vapor durant 21 minuts a 100º de temperatura i surten perfectes, l'arròs està cuit i el pebrot li ha donat tot el seu sabor.

DIETA DELS COLORS I COLESTEROL

l'equilibri de tots els elements és el que manté el rumb de la nosta vida

foto: valandros al port de Tarragona, anys 20. Josep Muntané (avi matern)

Avui tinc una bona notícia per a tots els seguidors de la dieta dels colors.

Fa dos mesos el meu cunyat, el qual es medica des de fa anys pel colesterol, va començar a fer la dieta dels colors. No necessitava perdre gaire pes, i ha aconseguit baixar els 3,5 quilets que li sobraven...

... però quina ha esta la sorpresa quan aquesta setmana, després de fer-se l'analítica de control de cada any, la doctora s'ha alarmant positivament en veure que els nivells de colesterol li havien baixat de tal manera que fins i tot li ha retirat la medicació, ja que no la necessita.

La primera pregunta que li ha fet la doctora és si havia modificat la seva dieta en alguna cosa, i la resposta era clara: La dieta delscolors.

Així que la doctora ha arribat a la conclusió que possiblement ha estat el rigorós equilibre de tots els nutrients el que ha donat com a resultat aquesta tan bona notícia, opinió que jo comparteixo totalment.

Potser no es tracta tant d'eliminar un aliment o altre, sinó d'incloure en la nostra alimentació vegetals suficients que ens assegurin l'aport de fibra necessari, no sobrecarregar de proteïnes, es a dir, prendre-les en mesura i controlar be l'ingesta de greixos, optant sempre pels més sans (peix, blau, oli d'oliva, fruits secs).

Realment, com diu la meva professora de dietètica i nutrició: no hi ha aliments dolents sinó mesures no adequades. I amb la DIETA DELS COLORS, de la doctora Montse Folch, hem aprés a menjar bé, alhora que hem sabut controlar les racions de tots els aliments, és per això que en aquesta dieta hem trobat l'equilibri entre Dieta i Salut.

OUS ESTRELLATS AMB TOMACA

Una manera de prendre uns falsos ous ferrats és fer-los amb tomaca. Evidentment el resultat no és el mateix, però són ideals per seguir la dieta dels colors i variar els menús.

Ingredients:

• dos ous (1 ració de vermell)
• tomaca natural triturat ( verd, lliure)
• orenga 
• sal

elaboració:

en una paella antiadherent i posem el tomaca, polvoritzem amb orenga, hi trenquem els ous com si els féssim ferrats amb un polsim de sal i tapem. Ho deixem coure a foc lent uns minuts, fins que veiem que ja estan cuits.
El truc per a que quedi la clara ben cuita i el rovell al punt és posar primer la clara, coure amb la paella tapada i al final posari un minut el rovell.

recordeu que les verdures com el carabassó, són sempre un bon acompanyament per a tots els plats i pertenyen al grup verd, i per tant, lliure.

És un plat senzill, però no per això despreciable.

DE L'HORT A CASA

Aquest seria l'ideal , poder collir les verdures i portar-les de l'hort a casa en el mateix moment. Anys enrere era així possible en moltes llars.

Ara tan sols uns privilegiats en poden gaudir, però qui no som a pagès o no disposem d'un hort urbà, sempre podem comprar al productor de proximitat.

productes de l'hort de la cosina del meu marit.

 Antonieta i Jordi, moltes gràcies pel vostre regal

Tot i que avui en dia podem aconseguir qualsevol fruita o verdura durant quasi tot l'any, hem d'optar pels vegetals de temporada, així ens assegurem menjar el producte en el seu optim moment de sabor i qualitat, sense perdre de vista que a més a més son de preus més assequibles.

Tenim la sort de viure a la conca mediterrània on el costum dels mercats encara és viu, a més a més avui ja podem comptar amb molts productors i cooperatives que ens ofereixen el seu servei portant la cistella ecològica a casa.

Proposo que utilitzem aquestes dues vies sempre que ens sigui possible.

FRUITA PER A L'11 DE SETEMBRE

A la festa de la diada, hi ha qui participa a la cadena humana, també qui penja la senyera o l'actual estelada al balcó, altres opten per la polsera catalana o llueixen una de les moltes samarretes amb al mateix motiu.

Des de Dietaisalut, també volem fer la nostra aportació en presentar-vos aquest plat refrescant i lleuger a base de fruita.

Ingredients:

1 tall de pinya

1/2 tall de síndria

1 tall de poma

(fantàstic si teniu un plat blau, si no... imaginació al poder!)

Preparació:

no hi ha gaire feina, talleu unes tires de fruita (4 de síndria i 5 de pinya) i disposeu-les al plat formant la senyera. Amb el tall de poma dibuixeu primer amb llapis un estel i després amb el ganivet l'aneu tallant i ja teniu la senyera estelada!

Per a qui segueixi la dieta dels colors, aquest plat pertany al groc, podríem dir que és menys que una ració, ja que porta molt poca quantitat.

VISCA LA TERRA, BONA I FELIÇ DIADA A TOTHOM!!!!!!!!

NO S'HA DE DEIXAR FER LA “BOLA” GROSSA

Aquesta és una regla d'or, tant a nivell emocional com a nivell quotidià i evidentment a nivell salut-alimentari.

Tarragona, anys 20. fotografia feta pel meu avi Josep Muntané

Així com evitem que un problema ens superi, intentant resoldre'l abans que sigui massa gran, amb la dieta passa el mateix. Hores d'ara hi haurà qui ja ha seguit la dieta dels colors al llarg d'un mes o dos i comença a estar-ne una mica tip, és llavors quan tenim més predisposició a transgredir i fer una “infracció”. Si és així, no passa res. Viu-la amb alegria i gaudeix del petit o gran plaer que t'has atorgat, que amb el teu gran esforç al llarg d'aquest dies te l'has ben merescut.

Això si, alerta! Que aquesta no sigui la primera de moltes altres desviacions, i llavors es converteixi en la norma, ja que sense ni adonar-te'n, et pots trobar un cop més com al principi de la dieta.

És per això que dic que no s'ha de deixar fer la bola grossa, com la d'una bola de neu que baixa pel pendent d'una muntanya i agafa volum i pes d'una manera exponencial.

Saber aturar a temps és la millor mostra d'intel·ligència emocional i alimentària.

Recordeu quin és l'equilibri per a un bon manteniment: no fer més d'un extra a la setmana, resoldre'l amb el sopar de verd l'endemà i si s'ha transgredit en un sopar, fer-ne dos de verd de seguits.

Per altra banda, la clau està en la mesura. Si respectem les racions a les que ens acostumat en seguir la dieta, aconseguirem no pujar de pes i mantindre-nos al llarg de molt de temps.

L'ALL: UN GRAN ALIAT DE LA SALUT

L'all té grans detractors pel seu fort gust i encara més per l'olor que queda en haver-lo menjat. Però aquest inconvenient és una petitesa al costat dels grans beneficis que ens aporta.

L'all està considerat un dels grans medicaments naturals. Reforça el sistema immunitari i te propietats antibacterianes. Tanmateix te la capacitat de desfer els coàguls sanguinis.

En cru és com aprofitem millor les seves propietats antioxidants, però en cuit te propietats anticoagulants i per tant estimula la circulació de la sang. Així doncs, és un gran aliat del cor.

A la cuina és molt versàtil. En cru el podem posar picat amb julivert sobre un tomaca amanit. També és ingredient imprescindible del gaspatxo, i fregat sobre una torrada de pa li atorga un gust deliciós. Podem fer una maionesa casolana amb un punt d'all que agradi a tota la família.

En cuit el podem afegir a totes les sopes i cremes. També als sofregits i remenats d'ous. En làmines i passat per la paella casa molt bé amb peixos i carns.

ESPAGUETIS INTEGRALS AMB ESCALIVADA

Hores d'ara ja us en haurem adonat que sóc una fan de l'albergínia (per cert, aliment prohibit pels macrobiòtics... inexplicable en la nostra cultura mediterrània). És per això que us he presentat alguns plats que la contenen.

A part dels meus gustos personals, la proposta d'avui si més no ens permet cuinar la pasta d'una manera diferent a l'habitual.

Ingredients:

• espaguetis integrals (groc)
• pebrot escalivat (verd)
• albergínia escalivada (groc)
• anxova (vermell)
• orenga
• oli (marró)

preparació:

bullim els espaguetis “al dente”, amb aigua, sal i orenga.

Un cop cuits, els escorrem i els barregem amb l'escalivada i l'anxova tallada i ho presentem al plat amb un polsim d'orenga per sobre.

La sal i l'oli és a gust de cada un, jo quasi no n'hi poso perquè ja porta sal l'anxova i l'escalivada és prou sucosa per amorosir el plat.

La pasta millor que sigui integral, ja que no tan sols aporta més fibra i més vitamines, sinó que l'index glucèmic és inferior al de la refinada).