BROU DEPURATIU per a corregir els excesos de les festes 

Per molt que haguem volgut controlar l'excés d'ingesta de greixo, sucre si calories, és evident que en més o menys mesura, aquestes festes ens passen factura. A banda de retornar a una dieta equilibrada i fer una mica d'exercici, aquest brou ens pot ajudar d'una manea molt eficient.

un bon remei és el brou de la dieta dels colors. PERÒ ES POT PRENDRE TOT I NO FER AQUESTA DIETA... I AMB RESULTATS SORPRENENTS.

Ingredients: ( tots verds i per tant lliure)

• 2 cebes grans
• una bona branca d'api ( també s'hi podem posar les fulles sobreres del pot de tomaques i api que us vaig explicar)
• un bon manat de julivert
• 2 litres d'aigua

es deix bullir mitja hora i ja està llest. ( no s'hi posa ni sal ni oli, ja que el que es pretén és que sigui un brou depuratiu.)

Se n'ha de prendre una tassa abans del dinar i abans del sopar, tant es pot prendre fred, calent o tebi, depèn dels gustos personals. S'ha de desar a la nevera, ja que es pot malmetre per la calor. Si n'heu fet massa també el podeu congelar.

NO RENUNCIEM AL VERMUT

Els diumenges sovint tenim alguna celebració especial que es presta a fer una mica de vermut amb els amics o amb la família mentre acabem d'enllestir un dinar, que normalment, ja és més copiós del normal.

Si estem fent la dieta dels colors, no hi hem de renunciar a quest petit plaer. Hi ha moltes opcions. Per exemple:

• cors carxofes en conserva (verd)
• cogombrets en vinagre (verd)
• tomaques xerri amb formatge Burgos 0%m.g. (verd + vermell 0%)
• Seitons en vinagre (vermell)
• fulles d'api blanc (verd)
• espàrecs blancs (verd)
• escopinyes al natural (vermell, sense greix)
• xampinyons amb all i julivert (verd)

Mireu la diferència entre un vermut convencional, que aporta moltes calories a un lleuger com el que us proposo.

Tots els elements d'aquest vermut son VERDS, a excepció del seitó que és vermell, però en poca quantitat. A més no hi ha gens de greix.
Una bona opció per encetar un àpat festiu.

Aquest és un vermut típic on les calories hi són presents i quantioses.
 No hi ha res de verd. tot porta greix! .
Una molt mala opció si estem fent la dieta dels colors

CONCEPTE D'ALIMENT I DE CONDIMENT

Hi ha una cosa que per òbvia moltes vegades oblidem. És el concepte de condiment.

Els condiments els entenem com la sal, el pebre, les espècies, la mostassa i altres salses. Però hi ha un gran nombre dels anomenats “aliments” als que si els donem el tractament de condiment aconseguirem no afegir gaires calories al nostre plat, mentre que si que potenciarem molt el seu sabor.

Hi ha qui es diu a si mateix que és addicte a la xocolata, i que és capaç de començar una rajola pel matí i haver-la acabat al vespre. Tots podem veure que això és un disbarat.

Evidentment que si un pretén atipar-se amb xocolata se n'haurà de menjar una o dues de senceres, però si el que volem ( que de fet és al que som “addictes”) és el gust, amb una mica posada en un altre aliment aconseguim tenir aquell gust que busquem. Exemple d'això és la recepta del formatge fresc batut 0% m.g. amb xocolata i nous.

Tanmateix si parlem d'un producte salat, com per exemple el formatge de cabra de “rulo”, els fruits secs o be les anxoves, el seu gust és tan potent que amb poca quantitat talladata i ben repartida per un bon plat d'amanida, podem aconseguir molt de sabor amb moltes menys calories, que si en poséssim molt.

 Això que sembla tan evident, sovint no ho posem en pràctica quan estem a la cuina. Un dels grans secrets d'una bona alimentació, acurada i sense excessos, és gaudir de tots els aliments però en la seva justa mesura.

És així com assolirem un bon domini de la dieta dels colors i podrem jugar no tan sols amb les mitges racions, sinó que podrem fer plats molt sofisticats amb 1/4 i 1/8 de ració d'aliment, per tal de no exhaurir les racions complertes d'una sola tirada.

Això ens permetrà apropar-nos cada cop més a elaborar menjars amb molt diverses textures i sabors que ens sorprendran a taula i no pas a la bàscula.

DIETA DELS COLORS I COLESTEROL

l'equilibri de tots els elements és el que manté el rumb de la nosta vida

foto: valandros al port de Tarragona, anys 20. Josep Muntané (avi matern)

Avui tinc una bona notícia per a tots els seguidors de la dieta dels colors.

Fa dos mesos el meu cunyat, el qual es medica des de fa anys pel colesterol, va començar a fer la dieta dels colors. No necessitava perdre gaire pes, i ha aconseguit baixar els 3,5 quilets que li sobraven...

... però quina ha esta la sorpresa quan aquesta setmana, després de fer-se l'analítica de control de cada any, la doctora s'ha alarmant positivament en veure que els nivells de colesterol li havien baixat de tal manera que fins i tot li ha retirat la medicació, ja que no la necessita.

La primera pregunta que li ha fet la doctora és si havia modificat la seva dieta en alguna cosa, i la resposta era clara: La dieta delscolors.

Així que la doctora ha arribat a la conclusió que possiblement ha estat el rigorós equilibre de tots els nutrients el que ha donat com a resultat aquesta tan bona notícia, opinió que jo comparteixo totalment.

Potser no es tracta tant d'eliminar un aliment o altre, sinó d'incloure en la nostra alimentació vegetals suficients que ens assegurin l'aport de fibra necessari, no sobrecarregar de proteïnes, es a dir, prendre-les en mesura i controlar be l'ingesta de greixos, optant sempre pels més sans (peix, blau, oli d'oliva, fruits secs).

Realment, com diu la meva professora de dietètica i nutrició: no hi ha aliments dolents sinó mesures no adequades. I amb la DIETA DELS COLORS, de la doctora Montse Folch, hem aprés a menjar bé, alhora que hem sabut controlar les racions de tots els aliments, és per això que en aquesta dieta hem trobat l'equilibri entre Dieta i Salut.

NO S'HA DE DEIXAR FER LA “BOLA” GROSSA

Aquesta és una regla d'or, tant a nivell emocional com a nivell quotidià i evidentment a nivell salut-alimentari.

Tarragona, anys 20. fotografia feta pel meu avi Josep Muntané

Així com evitem que un problema ens superi, intentant resoldre'l abans que sigui massa gran, amb la dieta passa el mateix. Hores d'ara hi haurà qui ja ha seguit la dieta dels colors al llarg d'un mes o dos i comença a estar-ne una mica tip, és llavors quan tenim més predisposició a transgredir i fer una “infracció”. Si és així, no passa res. Viu-la amb alegria i gaudeix del petit o gran plaer que t'has atorgat, que amb el teu gran esforç al llarg d'aquest dies te l'has ben merescut.

Això si, alerta! Que aquesta no sigui la primera de moltes altres desviacions, i llavors es converteixi en la norma, ja que sense ni adonar-te'n, et pots trobar un cop més com al principi de la dieta.

És per això que dic que no s'ha de deixar fer la bola grossa, com la d'una bola de neu que baixa pel pendent d'una muntanya i agafa volum i pes d'una manera exponencial.

Saber aturar a temps és la millor mostra d'intel·ligència emocional i alimentària.

Recordeu quin és l'equilibri per a un bon manteniment: no fer més d'un extra a la setmana, resoldre'l amb el sopar de verd l'endemà i si s'ha transgredit en un sopar, fer-ne dos de verd de seguits.

Per altra banda, la clau està en la mesura. Si respectem les racions a les que ens acostumat en seguir la dieta, aconseguirem no pujar de pes i mantindre-nos al llarg de molt de temps.

L'INGREDIENT FONAMENTAL: UN PESSIC D'AMOR

En tota recepta hi ha un ingredient que mai no hi pot faltar. Aquest és l'amor. No és una frase feta, jo en puc donar testimoni que amb aquest ingredient l'èxit està assegurat i també que la única vegada a la meva vida que vaig fer el dinar a desgana, no vaig ser capaç ni de fer uns espaguetis mínimament comestibles.

La meva àvia al menjador de casa, amb la taula parada i esperant l'avi per dinar

Ahir vaig tenir convidats a sopar, i un d'ells, un bon amic, quan em va dir que estava molt bo, jo li vaig contestar com ho faig habitualment, que l'havia fet amb molt d'amor i ell em va mirar fixament als ulls i em va dir... doncs no et pensis, realment és veritat, això que dius  és un fet real.

És per això que avui he volgut transmetre-us ( igual que ho va fer la meva àvia amb la meva mare i la meva mare amb mi) una cosa tan senzilla com aquesta, perquè encara que sembli una cursileria, és una gran veritat.

els avis sopant plegats i compartint un amorós àpat

És evident que quan fem alguna cosa, ens és més fàcil fer-la si la fem amb ganes i no pas a desgrat, això per a nosaltres mateixos, però si el que fem és manipular uns aliments que oferirem als nostres éssers estimats... llavors encara és més evident la importància d'aquest sentiments.

De la mateixa manera que ens arreglem per a un esdeveniment, o que parem be la taula per a rebre els nostres comensals, aquest pessic d'amor que posem a la cuina és d'un gran valor, tant per a nosaltres com per amb qui compartim taula.

BRONZEJATS DES DE L'ALIMENTACIÓ

Recordo arribar de l'escola a finals de curs, quan l'estiu ja estava la cantonada i trobar la mare amb un suc de pastanaga a les mans... i el resultat salta a la vista!

la meva mare als 50 anys ( 1970)... quan el millor bronzejador era prendre suc de pastanaga.

Estem a ple estiu i qui més qui menys vol lluir bronzejat. amb l'alimentació podem contribuir a obtenir un color envejable.

Els beta-carotens i alfa-carotens continguts en molts aliments són precursors de la vitamina A, que incrementa la formació de melanina, responsable de l'enfosquiment de la pell com a defensa del propi cos a les radiacions solars.

És del tot sabut que la pastanaga n'és un d'ells, però no oblidem tots els aliments vegetals de colors groc, taronja o vermell ( carabassa, tomaca, albercoc...)

Tanmateix els cítrics i aliments rics amb vitamina C antioxidant també ajuden a contrarestar els radicals lliures responsables de l'envelliment.

En aquest aspecte també són de gran importància els àcids omega 3 presents en el peix blau, així com la ingesta d'oli verge en cru i alvocat, que contenen grans dosis de vitamina E.

Imprescindible és també la hidratació. Sucs de fruites, brous depuratius, infusions tèbies i com no, l'aigua han d'estar presents en la nostra alimentació de l'estiu.

LA TAULA DE L'ÀVIA

En quant a alimentació no hi ha res per inventar. Tirant la vista enrere podem veure quin era el patró d'alimentació dels nostres avis.

Un bon esmorzar incloïa un làctic, cereals, que solien ser una bona llesca de pa amb un saludable raig d'oli.

A mig matí una peça de fruita era un bon recurs per a matar el cuquet de la gana fins l'hora de dinar. Precisament en aquest àpat, el plat fort del dia, no hi faltava un bon arròs amb verdures, amanida i pollastre o carn. La fruita formava part de les postres d'una manera habitual, mentre que la crema catalana es reservava per a grans celebracions.

El pa amb xocolata era un clàssic del berenar, un dels plaers de la canalla en sortir de l'escola. I en finalitzar el dia un sopar lleuger a base de sopa o verdura i una truita o peix, era la tònica de la majoria de les llars.

Per tant, vist així podem deduir que el que ens ha passat es que hem adquirit mals hàbits introduint molts més sucres i greixos dels necessaris. És aquesta abundor d'aliments prefabricats que ens han fet sortir de l'esquema de tota la vida.

En la nostra mà està tornar a una alimentació sana i sostenible, i en la nostra mà està retornar aquests valors al nostres fills. A taula és on donem exemple i consolidem hàbits per a tota la vida.

Aprofitem tot el que en aquests anys s'ha sabut en quant la composició i propietats dels aliments i convertim el vell patró en un de nou i actualitzat aprofitant el millor de cada època.

Us convido a prendre consciència d'això i a posar en pràctica una cosa tan simple com és posar sentit comú als fogons i a taula.

LA COMPRA, un mar d'oportunitats

Imagineu que esteu en una cuina ben assortida en que no hi falta de res, i podeu fer el menjar que us vingui més de gust... això és precisament el que fem quan anem a comprar.

Hi ha qui pensa que comprar és tan sols una necessitat, tot sovint fins i tot una tasca pesada.

Jo proposo gaudir de la compra. No hi aneu amb presses, planifique-la a casa fent llistes, però un cop a la botiga aprofiteu per a improvisar segons el que trobeu de temporada, normalment a bon preu.

Per a mi és un plaer passejar-me pels mercats, assaborir les olors, imaginar aquelles verdures combinades en un plat, trobar un bocí de mar a la peixateria..

La botiga, el súper o el mercat és el nostre rebost... allí és on escollim el que després compartirem a taula amb els nostres, i val la pena mirar-s'ho una mica.

Són molts els productes que se'ns presenten amb atractius envasos i que impulsivament posem al cistell... si llegim la lletra petita potser ens adonarem que el mateix, però més bo, som capaços de fer-ho nosaltres a casa amb productes frescos i sense additius innecessaris.

El temps? Si, ja se que sovint no disposem de temps per a cuinar, però es que hi ha coses que no costen res de cuinar, per exemple un gaspatxo ( que no has ni d'encendre el foc).

I pensant en els nostres infants, no els privem dels dolços de tant en tant, però fem-los a casa... aquella olor de canyella del coc recent fet és un plaer per a tots els sentits i no afegim els greixos saturats que contenen la majoria de pastisseria industrial.

Així que la propera vegada que anem a comprar, obrim els ulls i els sentits a un mar d'oportunitats!

L'ÀVIA: SEGUINT LES SEVES PETJADES

Una regla d'or per anar al supermercat és “no comprar res que no conegués la teva àvia”. Darrera aquesta frase hi ha tota una filosofia de vida: la nostra àvia no coneixia els conservants ni els colorants i tampoc la rebosteria envasada ( carregada de greixos saturats i sucres). Els aliments que consumia eren naturals i de proximitat i sobre tot, eren productes de temporada. En aquest aspecte tornar als nostres orígens és una bona cosa.

Jo hi afegeixo que també hem de “viure” com ella. Amb això no vull dir que haguem de rentar els llençols a ma ni res d'això, però si que podem pensar una mica i adonar-nos que per una banda, esmorzaven ben d'hora ( si vols perdre pes has d'esmorzar no més tard d'una hora d'haver-te aixecat, ja que així estimules el teu metabolisme) i no sopaven gaire tard ( quan el metabolisme és més lent), seguien el ritme natural de la llum del dia. Per altra feien sempre els cinc àpats, el costum de berenar ve de molt antic. I el tortell o la coca era un extra només per a les grans ocasions o el diumenge. I finalment l'exercici formava part de la vida quotidiana, ara les nostres feines ens fan ser més sedentaris i és per això que ho hem de suplir amb gimnàs, caminades d'una hora o si no es disposa de temps, sempre podem recórrer a optar per les escales en lloc de l'ascensor o baixar una parada abans del metro o bus i fer una part del trajecte a peu.

Aprendre a viure és extreure el millor de cada generació!