Aquesta
és una regla d'or, tant a nivell emocional com a nivell quotidià i
evidentment a nivell salut-alimentari.
Tarragona, anys 20. fotografia feta pel meu avi Josep Muntané
Així
com evitem que un problema ens superi, intentant resoldre'l abans que
sigui massa gran, amb la dieta passa el mateix. Hores d'ara hi haurà
qui ja ha seguit la dieta dels colors al llarg d'un mes o dos i
comença a estar-ne una mica tip, és llavors quan tenim més
predisposició a transgredir i fer una “infracció”. Si és així,
no passa res. Viu-la amb alegria i gaudeix del petit o gran plaer que
t'has atorgat, que amb el teu gran esforç al llarg d'aquest dies te
l'has ben merescut.
Això
si, alerta! Que aquesta no sigui la primera de moltes altres
desviacions, i llavors es converteixi en la norma, ja que sense ni
adonar-te'n, et pots trobar un cop més com al principi de la dieta.
És
per això que dic que no s'ha de deixar fer la bola grossa, com la
d'una bola de neu que baixa pel pendent d'una muntanya i agafa volum
i pes d'una manera exponencial.
Saber
aturar a temps és la millor mostra d'intel·ligència emocional i
alimentària.
Recordeu
quin és l'equilibri per a un bon manteniment:
no fer més d'un extra a la setmana, resoldre'l amb el sopar de verd
l'endemà i si s'ha transgredit en un sopar, fer-ne dos de verd de
seguits.
Per
altra banda, la clau està en la mesura. Si respectem les racions a
les que ens acostumat en seguir la dieta, aconseguirem no pujar de
pes i mantindre-nos al llarg de molt de temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots fer el teu comentari o consulta aqui