En
tota recepta hi ha un ingredient que mai no hi pot faltar. Aquest és
l'amor. No és una frase feta, jo en puc donar testimoni que amb
aquest ingredient l'èxit està assegurat i també que la única
vegada a la meva vida que vaig fer el dinar a desgana, no vaig ser
capaç ni de fer uns espaguetis mínimament comestibles.
La
meva àvia al menjador de casa, amb la taula parada i esperant l'avi
per dinar
Ahir
vaig tenir convidats a sopar, i un d'ells, un bon amic, quan em va
dir que estava molt bo, jo li vaig contestar com ho faig
habitualment, que l'havia fet amb molt d'amor i ell em va mirar
fixament als ulls i em va dir... doncs no et pensis, realment és
veritat, això que dius és un fet real.
És
per això que avui he volgut transmetre-us ( igual que ho va fer la
meva àvia amb la meva mare i la meva mare amb mi) una cosa tan
senzilla com aquesta, perquè encara que sembli una cursileria, és
una gran veritat.
els avis sopant plegats i compartint un amorós àpat
És
evident que quan fem alguna cosa, ens és més fàcil fer-la si la
fem amb ganes i no pas a desgrat, això per a nosaltres mateixos,
però si el que fem és manipular uns aliments que oferirem als
nostres éssers estimats... llavors encara és més evident la
importància d'aquest sentiments.
De
la mateixa manera que ens arreglem per a un esdeveniment, o que parem
be la taula per a rebre els nostres comensals, aquest pessic d'amor
que posem a la cuina és d'un gran valor, tant per a nosaltres com
per amb qui compartim taula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots fer el teu comentari o consulta aqui